100 RAONS PER A LA INDEPENDÈNCIA

L'any 2020, durant el primer confinament vam anar publicar a les xarxes cada dia una raó per a la independència, fins a 100.  

RAÓ 1 Recuperarem l’estat propi que ens van arrabassar fa 300 anys

Amb la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre del 1714, Catalunya va perdre les seves institucions de govern que havia mantingut des de l’època medieval. L’any 1716, amb el Decret de Nova Planta, el rei Borbó Felip V les anul·lava legalment i sotmetia Catalunya a les lleis del poder central. Des de llavors, els catalans només hem gaudit d’autogovern –limitat sempre per les lleis espanyoles– durant la Segona República i des del 1977, quan es va reinstaurar la Generalitat.

 

RAÓ 2 Tindrem les eines per garantir el progrés de Catalunya sense els condicionants polítics i econòmics del lligam amb Espanya

Amb un estat propi, Catalunya podrà disposar de tots els importants recursos que genera i decidir on els inverteix sense estar condicionada i encotillada per les lleis espanyoles i per les decisions polítiques arbitràries que dicten els governs de Madrid.

RAÓ 3: El català serà llengua oficial a la Unió Europea.

En més de trenta anys de ser a la UE, l’Estat espanyol no ha volgut que el català hi fos llengua oficial, tot i tenir més nombre de parlants que altres idiomes que sí que ho són, com el suec, l’eslovè o el maltès. Amb Catalunya com a estat membre de la UE, el català tindrà garantida la seva oficialitat a Europa.

 

RAÓ 4: Aturarem l’espoli fiscal que ofega el nostre creixement.

Cada dia, uns 40 milions d’euros van cap a Madrid i només una part torna de manera escadussera. Setze mil milions l’any són tot un espoli, un dels dèficits fiscals més alts d’Europa. Si Catalunya fos independent i pogués decidir sobre els 16.000 milions d’euros de guany fiscal, aquests es podrien dedicar a incrementar la despesa pública, que actualment està per sota de l’europea, per generar un efecte positiu sobre l’economia incrementant la capacitat productiva i creant llocs de treball.

 

RAÓ 5: Normalitzem el català en els mitjans de comunicació i el cinema.

Ni una dècima part de les televisions que es veuen a Catalunya són en català. Molts diaris i revistes tampoc són en la nostra llengua. Al món del cinema, els avenços han estat mínims en els últims anys. En les plataformes digitals, tot i les facilitats que dona la tecnologia actual, sovint és molt difícil trobar, per exemple, subtítols en català. Tot això canviarà en una Catalunya independent.

 

RAÓ 6: Tindrem veu pròpia en les organitzacions internacionals.

Com a estat, Catalunya podrà integrar-se en les grans organitzacions internacionals, com les Nacions Unides i tantes d’altres

 

RAÓ 7: podrem gestionar qualsevol crisi, com ara la pandèmia del coronavirus, des de Catalunya, sense haver de tenir el vist-i-plau de Madrid.

El President Torra ha demanat el confinament total de Catalunya, així com també de Madrid i La Rioja. L’estat espanyol ha decretat estat d’alarma amb una sèrie de mesures que no ho inclouen. La Guàrdia Civil té l'encàrrec de requisar mascaretes i material sanitari a les empreses per posar-lo a disposició de l'estat espanyol perquè el faci arribar als hospitals, però passa primer per Madrid, posant en risc els nostres sanitaris i la nostra gent.

 

RAÓ 8: Perquè tenim dret a decidir el nostre futur segons el dret internacional.

Com a nació històrica, Catalunya té dret a l’autodeterminació i a constituir-se en estat propi, segons la Carta de les Nacions Unides del 1951

 

RAÓ 9: Assolirem la plena normalització del català en el món judicial.

Un percentatge molt baix de les sentències són fetes en català, En una Catalunya independent, amb jutges, fiscals i funcionaris havent de conèixer el català podríem revertir la situació.

 

RAÓ 10: Volem la independència perquè l’alternativa és una autonomia cada cop més intervinguda i un estat cada cop més centralista.

Ni amb les grans manifestacions i protestes que hi ha hagut a Catalunya en els últims anys, l’Estat no ha aturat les ingerències en moltes de les competències de la Generalitat –només cal fer la llista de lleis aprovades pel Parlament contra les quals s’ha presentat recurs al Constitucional– i ha fet una política cada cop més recentralitzadora.

 

RAÓ 11: Els nostres ports tindran el suport i les garanties per créixer.

Els grans ports catalans són controlats per l’Estat, cosa que no en permet el creixement adequat que li donaria una gestió directa des de Catalunya.

 

RAÓ 12: Establirem amb Europa i el món les connexions energètiques que necessitem.

La política energètica està supeditada ara mateix a les decisions de l’Estat espanyol. Amb la independència podrem decidir sobre aquest camp cabdal. 

 

RAÓ 13: L’aeroport de Barcelona podrà tenir la dimensió i les connexions internacionals que necessita.

Aena, l’empresa estatal que gestiona els aeroports espanyols no permet que el de Barcelona sigui el gran hub internacional que una gran capital com la catalana necessita. L’Estat controla també els grans recorreguts internacionals i ha boicotejat les iniciatives d’algunes companyies que volien establir vols directes amb Barcelona des del Japó i Corea del Sud, per exemple, obligant-les a volar directament a Madrid.

 

RAÓ 14: per superar el marc mental de supeditació a un altre estat.

El fet de pertànyer a una terra conquerida on l’Estat espanyol ha imposat la seva cultura, tradicions i lleis, ha provocat que els nostres referents bàsics hagin desaparegut del marc mental de molts catalans. La influència d’uns mitjans de comunicació, televisions sobretot, sense cap referent català, ha estat també cabdal. Molts catalans tampoc tenen clara, malgrat que, en teoria, han estat “adoctrinats” per l’escola i TV3, que pertanyen a una cultura mil·lenària, amb una llengua pròpia i amb un territori que ha estat trossejat. La manera com molta gent veu i considera, per exemple, la Catalunya del Nord, un tros del país escapçat fa més de tres-cents cinquanta anys, n’és paradigmàtic.

 

RAÓ 15: tindrem seleccions pròpies i competirem amb total normalitat.

Ser un estat és la clau perquè les diferents federacions internacionals acceptin les seleccions catalanes de cada esport. Fins ara hi ha vint-i-una seleccions reconegudes, la majoria d’esports minoritaris.

 

RAÓ 16: deixarem d’anar pel món havent de donar explicacions sobre els nostres anhels, història, llengua i cultura.

Els catalans ens n’hem fet un tip, d’explicar que som un país amb una història, una llengua i una cultura pròpies. Tenir un estat ens donarà a conèixer automàticament a tot el món i ens estalviarem haver de convertir esplèndides vetllades amb forasters en un debat polític.

 

RAÓ 17: Participarem com a país als Jocs Olímpics.

L’any 1996, el Comitè Olímpic Internacional (COI), presidit per un català, Joan Antoni Samaranch, va modificar la Carta Olímpica reconeixent només els estats independents i aquells altres que ja hi participessin. Quan Catalunya sigui un estat, serà acceptada, doncs, en el COI i podrà participar en els Jocs.

 

RAÓ 18: per tantes i tantes persones que van lluitar per aconseguir-ho, que no ho podran veure i que ho desitjaven fermament.

Amb l’assoliment de la independència es faran realitat els desitjos de molts catalans, alguns dels quals, malauradament, no ho podran veure. Molts d’ells, a més, van perdre la vida lluitant per aquest ideal. Tot un homenatge.

 

RAÓ 19: tindrem les eines per garantir el progrés de Catalunya sense els condicionaments polítics i econòmics del lligam amb Espanya.

Amb un estat propi, Catalunya podrà disposar de tots els importants recursos que genera i decidir on els inverteix sense estar condicionada i encotillada per les lleis espanyoles i per les decisions polítiques arbitràries que dicten els governs de Madrid.

 

RAÓ 20: obtindrem el respecte que Catalunya es mereix com a nació històrica del món.

Amb la independència i amb un estat al darrere, Catalunya rebrà el reconeixement i el respecte de la resta de nacions i estats d’arreu del món. 

 

RAÓ 21: podrem defensar els interessos de Catalunya sense intermediaris a Europa i al món.

Amb veu pròpia a l’ONU i a la Unió Europea (EU) i en altres organitzacions, Catalunya podrà defensar els seus interessos sense haver de dependre, com ara, de la diplomàcia espanyola.

 

RAÓ 22: perquè mai més una autoritat obligui un catalanoparlant a canviar de llengua al seu propi país.

En tenim exemples cada dia i, sovint, amb males maneres. En una Catalunya independent, cap autoritat ens podrà exigir que els parlem en cristiano.

 

RAÓ 23: acabarem una vegada per totes el corredor mediterrani.

L’Estat espanyol fa anys que mareja la perdiu amb el corredor mediterrani, amb constants aplaçaments d’inversions. Una Catalunya estat tindrà els recursos per acabar aquestes obres i potenciar encara més les connexions ferroviàries amb Europa, no només les de llarga distància i de mercaderies, sinó també les més properes. 

 

RAÓ 24: per blindar definitivament la prohibició de les curses de braus.

L’any 2010, el Parlament de Catalunya va acordar prohibir les curses de braus a Catalunya, però l’octubre 2017  el TC, sempre el TC, va tombar aquesta prohibició. Tot i això, sembla difícil que tornin les curses: la Monumental de Barcelona és l’única plaça disponible, però a la Ciutat Comtal les corridas estan també prohibides. D’altra banda, la poca demana que hi ha no permetria que l’espectacle fos rendible. 

 

RAÓ 25: no haurem d’estar mai més pendents del Tribunal constitucional espanyol.

Des que va “destrossar” l’Estatut d’Autonomia aprovat per tots els catalans en referèndum l’any 2006, el Tribunal Constitucional s’ha convertit en el braç executor del govern espanyol, i hem comprovat la manca de separació de poders. Amb la independència, ens deslliurarem dels seus dictàmens sovint ben parcials. 

 

RAÓ 26: podrem decidir tots els nostres impostos lliurement.

La Generalitat ja gestiona alguns impostos, però tot i així l’Estat li ha posat traves cada cop que n’ha volgut aplicar de nous, com l’impost bancari, que el TC va tombar el 2015. Amb la independència, podrem gestionar els nostres impostos i reduirem el dèficit fiscal. 

 

RAÓ 27: per evitar que continuïn “espanyolitzant” els nostres nens.

L’octubre del 2010, el llavors ministre de Cultura i Educació, José Ignacio Wert, d’infausta memòria, va dir al Congrés que la voluntat del govern espanyol era “espanyolitzar els alumnes catalans”. Doncs no. Ni abans, ni ara, ni encara menys amb la independència. 

 

RAÓ 28: no haurem de celebrar mai més la festa de la Hispanidad.

El 12 d’octubre se celebra la festa de la Hispanidad i la diada nacional espanyola, dues commemoracions que una majoria de catalans no comparteixen. Amb la independència, el 12 d’octubre –“res a celebrar”– serà un dia com qualsevol altre a Catalunya.

 

RAÓ 29: podrem celebrar la Junta de Seguretat de Catalunya quan voldrem.

La Junta de Seguretat de Catalunya és un òrgan de composició paritària entre la Generalitat i l'Estat i està presidida pel president de la Generalitat. El juny de 2017, el govern català va tirar pel dret i va decidir convocar pel seu compte la Junta de Seguretat de Catalunya, que no se celebrava des del 2009. Amb la independència, no haurem d’estar pendents de l’autorització de l’Estat Espanyol.

 

RAÓ 30: perquè Espanya no ofereix, ni s’espera que ho faci, cap alternativa que garanteixi l’autonomia fiscal, i la protecció cultural i lingüística.

Des de cap govern espanyol, malgrat les promeses, ha sorgit, en els últims anys, una proposta clara que signifiqui garantir allò bàsic que ja figurava, en part, en l’Estatut. Hem perdut la confiança, si és que mai l’hem tingut. 

 

RAÓ 31: per poder dur el CAT a la matrícula del cotxe sense que la policia ens multi.

L’any 2000, el govern popular de José María Aznar va unificar les plaques de les matrícules obligant tothom a portar la E d’Espanya i no deixant la possibilitat de posar-hi cap distintiu autonòmic. Sent independents portarem el distintiu del nostre país.

 

RAÓ 32: perquè Catalunya té projecte de futur i Espanya no.

les forces polítiques independentistes i les diferents entitats que els donen suport tenen ben clar que la independència és una gran oportunitat per aixecar un país nou i deixar enrere rèmores del passat. L’Estat espanyol, en canvi, ni tan sols aporta solucions als grans reptes territorials que té plantejats i es manté en l’immobilisme d’una constitució redactada sota l’amenaça dels sabres.

  

RAÓ 33: podrem destinar tots els recursos necessaris per a un millor sistema educatiu.

Sense l’espoli fiscal que ens aprima els pressupostos, la Generalitat podrà destinar molts més recursos a un dels sectors públics claus: el de l’educació.

 

RAÓ 34: no haurem d’adaptar mai més els currículums escolars catalans a realitats allunyades a la nostra.

Amb la independència, la Generalitat de Catalunya tindrà llibertat per definir els currículums escolars i també podrà deixar d’estar pendent de la nova llei d’educació que, tradicionalment, cada partit estatal tira endavant quan assoleix el poder a Madrid. 

 

RAÓ 35: Una Catalunya independent potenciarà els Països Catalans.

Amb una Catalunya independent, la resta dels Països Catalans ho tindran molt millor perquè hi arreli cada cop més la visió que la unió fa la força. Des de Catalunya es podrà donar també tot el suport que calgui a les polítiques de promoció i defensa de la cultura i la llengua que compartim, albirant en l’horitzó un futur en comú. 

 

RAÓ 36: per poder tenir un banc central propi sensible a les inquietuds del país.

Tot i que, des de la creació del Banc Central Europeu (BCE), el paper dels bancs centrals de cada estat ha perdut pes, la previsible conversió de l’Institut Català de Finances (ICF) en el banc públic del govern serà un pas molt important per a la millora de la gestió econòmica del país i per poder oferir un millor finançament a les empreses i institucions del país que ho necessitin. També ens permetrà tenir veu directa a Europa a l’hora de definir i debatre les grans polítiques macroeconòmiques comunes.

 

RAÓ 37: per tenir el goig de veure Catalunya ben definida a tots els mapes.

Si molts ja s’han emocionat aquests últims anys en veure Catalunya marcada al mapa d’Europa en alguns documents públics europeus i en diaris d’arreu, és ben fàcil imaginar com se sentiran quan una Catalunya independent figuri en tots els mapes, cada dia publicats a tot el món

 

RAÓ 38: podrem elaborar, presentar i aprovar uns pressupostos que no depenguin dels límits arbitraris imposats per l’estat espanyol.

El govern espanyol imposa cada any un límit de dèficit que les autonomies han de complir si volen tirar endavant el seu pressupost. És un límit que l’Estat decideix arbitràriament, no repartint de manera equitativa –estalvien més les autonomies que l’Estat– la càrrega que, al seu torn, li ve imposada des de la Unió Europea. Una Catalunya independent podrà negociar directament amb Europa aquestes qüestions.

 

RAÓ 39: presentarem al món, sense embuts, tot el potencial i la història de la cultura catalana.

La Constitució Espanyola del 1978 mana protegir la diversitat cultural i lingüística de l’Estat, però la realitat és que això no ha estat així des que es va recuperar la democràcia. La prova més evident n’és l’Institut Cervantes, amb seus arreu del món, on és difícil veure-hi com s’hi promocionen els productes culturals catalans. Amb una Catalunya independent, la Generalitat podrà destinar més recursos a la promoció exterior que ja fa a través de l’Institut Ramon Llull.

 

RAÓ 40: podrem fer les polítiques econòmiques adaptades al nostre teixit empresarial.

Catalunya és un país de petites i mitjanes empreses. Una Catalunya independent podrà donar, ben segur, millor resposta a les seves necessitats i aspiracions. 

 

RAÓ 41: les universitats catalanes podran tenir recursos adequats per assolir l’excel·lència.

Si cada dia se’n va cap a Madrid un tren amb 40 milions d’euros que no torna, imagineu-vos el que es podria fer si destinéssim una setmana d’aquests recursos a les universitats. Fins i tot les matrícules podrien ser gratuïtes per als que aprovin el curs, com passa a Andalusia. 

 

RAÓ 42: per no haver de compartir les despeses provocades per inversions ruïnoses en infraestructures sense ús.

L’Estat espanyol s’ha fet famós, aquests últims anys, per les nombroses infraestructures ruïnoses que s’han construït: aeroports deserts, autopistes en fallida, estacions de l’AVE on hi pugen quatre gats. Una despesa monumental que agrairem no haver de continuar compartint.

 

RAÓ 43: la producció cultural en català tindrà un mercat propi on podrà ser defensada per l’estat català.

La producció cultural en català, en tots els camps, s’ha obert camí els últims quaranta anys, malgrat tenir molts factors en contra, com el fet d’haver de competir en un mercat dominat per la producció en castellà que, a més, disposa al seu favor de la majoria de mitjans de comunicació per difondre-la. En una Catalunya independent, com passa en altres països semblants com Dinamarca o Suècia, la producció cultural en la llengua pròpia hauria d’obtenir la màxima promoció i protecció, no només en quantitat, sinó també en qualitat.

 

RAÓ 44: es podrà fixar un IVA cultural just, a imatge del que disposen altres països més avançats.

El març del 2017, el govern espanyol va decidir rebaixar finalment, després de quatre anys i mig de protestes del sector, l’anomenat IVA cultural del 21% al 10%, mesura, però, que no va afectar el món del cinema. El govern de la Generalitat ha apostat sempre, en canvi, per aplicar un IVA cultural reduït, política que es podrà decidir lliurement amb un estat català propi.

 

RAÓ 45: per poder decidir millors polítiques per a les persones dependents.

Des de la seva aprovació per part del Congrés espanyol, l’any 2006, l’aplicació de l’anomenada “llei de la dependència”, que atorga ajuts a les famílies amb persones dependents, ha estat envoltada de polèmica. Falta de finançament adequat, retards en el cobrament de les ajudes i altres problemes han provocat nombroses protestes. Amb la independència i més recursos, problema solucionat.

 

RAÓ 46: podrem defensar i protegir els interessos de la pagesia i dels pescadors catalans.

Com passa amb altres sectors, el fet de disposar de molts més recursos públics serà clau per afavorir millors polítiques. En tenir veu a la UE, també es podran defensar més directament aquests dos sectors clau de l’economia del país. 

 

RAÓ 47: podrem promoure turísticament Catalunya amb tots els drets i lliurement.

Catalunya va rebre 18 milions de turistes l’any 2016, la qual cosa representa cap al 15% del PIB total català. Som, doncs, davant d’un sector clau de l’economia catalana que una Catalunya independent podrà potenciar, promoure i regular millor.

 

RAÓ 48: podrem garantir amb els recursos necessaris la recerca i la investigació científica.

Com en tants altres àmbits, el fet de disposar de tots els recursos que generarà el nou estat permetrà invertir millor en el camp de la recerca i la investigació científica, en què, malgrat les dificultats, Catalunya és a la primera línia mundial.

 

RAÓ 49: no ens podran tocar mai més el nostre antic Codi Civil Català.

Catalunya té, històricament, un dret civil propi, que es va començar a compilar al segle XIII. S’hi regulen qüestions bàsiques com les herències, comprar un pis o com funciona una comunitat de propietaris. Fins i tot Felip V i el franquisme el van respectar.  Tot aquest dret està compilat en sis llibres, en un treball d’anys que es va cloure el 2015. Doncs bé, ni allò que havia respectat la història ho ha respectat el TC, com quan va suspendre tres articles sobre contractes de compravenda i cessió de solars. Un atac al nostre corpus jurídic, com tants d’altres, que amb la independència ens estalviarem. 

 

RAÓ 50: per poder garantir unes pensions dignes.

L’unionisme assegura que si Catalunya s’independitza, els jubilats catalans deixaran de cobrar les pensions. Aquesta no és, però, la realitat, perquè mentre que l’Estat espanyol ha anat buidant la guardiola de les pensions –més de 60.000 milions d’euros en els últims anys– posant en perill els pagaments, Catalunya ha continuat aportant un saldo positiu en cada exercici. En el període entre 1995 i el 2010 Catalunya hi va aportar cap a 25.000 milions. A Catalunya per cada jubilat hi ha 2,54 treballadors que li garanteixen la pensió. Amb aquestes xifres a la mà, els experts creuen que una Catalunya independent podrà assegurar i garantir perfectament unes pensions contributives i no contributives dignes.

 

RAÓ 51: perquè ens oblidarem definitivament del mal servei de Renfe i d’Adif.

Tota l’eficàcia que la Generalitat ha demostrat en la gestió dels seus ferrocarrils és la que ha faltat a Renfe i al gestor d’infraestructures Adif en el servei de rodalies, on hi ha hagut un desastre rere un altre en els últims anys, amb l’afegit de la falta d’inversió de l’estat. 

 

RAÓ 52: el patrimoni natural del país rebrà la protecció i la promoció que li corresponen.

Catalunya disposa d’un patrimoni natural divers i únic, que va des de l’alta muntanya fins a la plana litoral amb aiguamolls. Amb molts més recursos públics, el govern català segur que podrà protegir i promoure més aquest patrimoni. També defensar-lo d’atacs exteriors, com és el cas del transvasament del riu Ebre. Una Catalunya independent podrà desenvolupar també una legislació urbanística pròpia

 

RAÓ 53: per no haver de preocupar-nos mai més de si xiulem o no l’himne espanyol.

La militar Marcha Real, himne espanyol també durant el franquisme, ha estat rebutjada des de sempre per bona part de la societat catalana. Els últims anys, en les finals de copa en què ha participat el Barça, i en alguns altres esdeveniments, hi ha hagut xiulades memorables en presència del rei espanyol. Afortunadament, en una Catalunya independent podrem dedicar les nostres energies a coses més profitoses.

 

RAÓ 54: per poder decidir lliurement sobre l’acollida de refugiats.

L’Estat espanyol, que és qui en té les competències, es va comprometre l’any 2016 a acollir 17.337 refugiats, però el 2017 en va acollir encara no 2000. El 2018 el Suprem condemna l’estat espanyol pel seu incompliment: és el primer cop que un tribunal europeu condemna un país per no haver complert els seus compromisos d'acollida. El 2019 es produeix una xifra rècord de sol·licituds d’asil i la majora són rebutjades. Una vergonya, que, una Catalunya independent -la societat catalana sempre s’ha mostrat acollidora- segur que ho resoldrà.

 

RAÓ 55: per poder refermar encara més la realitat singular de la Val d’Aran.

L’Estatut de Catalunya reconeix la Val d’Aran com “una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística”. També “empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya”. L’any 2015 es va reforçar aquest reconeixement amb l’aprovació de la llei de l’Aran, que també inclou el dret a decidir de la Vall

 

RAÓ 56: per adaptar-nos finalment als horaris europeus, molt més racionals.

Catalunya, com la resta de l’Estat, pateix la disbauxa d’horaris implementada durant el franquisme. Des de fa temps, però, s’està treballant per revertir aquesta situació i consolidar uns horaris més racionals, semblants als europeus, que permetin una major conciliació familiar. Amb un estat al darrere, ben segur que serà molt fàcil tirar endavant aquesta reforma.

 

RAÓ 57: perquè els nostres fills decideixin lliurement si marxen a treballar fora i no forçats per la situació del país.

Milers de joves catalans, es calcula que més de 100.000, han marxat aquests últims anys a treballar a l’estranger. Un país competitiu i amb recursos com una Catalunya independent tindrà capacitat per revertir aquesta situació injusta

 

RAÓ 58: per a fer de Barcelona una capital mundial, encara més.

Amb la celebració dels Jocs Olímpics, l’any 1992 Barcelona va situar-se al món. La ciutat va iniciar una transformació que l’ha convertit en una de les grans capitals mundials, no només perquè és entre les vint més visitades pels turistes, sinó pel seu atractiu comercial, econòmic i, per què no?, pel clima. L’Estat, però, no ho posa fàcil amb traves constants al desenvolupament de l’aeroport i del port. Sent la capital d’una Catalunya independent, Barcelona podrà consolidar encara més el seu lloc al món.

 

RAÓ 59: perquè som una nació amb més de 1.000 anys d’història.

Catalunya té les seves arrels en l’edat mitjana i es considera que neix de facto com a estat l’any 988, quan el comte Borrell II es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el rei francès, Hug Capet, i va instaurar la independència dels territoris sota el seu poder. Catalunya té també una llengua i una cultura pròpies, trets propis de qualsevol nació.

 

RAÓ 60: Participarem amb tots els drets en el festival de música Eurovisió, si així ho volem.

Des de que hi participa l’Estat espanyol, cap representant espanyol hi ha cantat en català, una mostra més de la repressió cap a la nostra llengua. Amb la independència, podrem decidir si participem, o no, en aquest esdeveniment televisiu.

 

RAÓ 61: perquè tindrem un estat totalment compromès amb els drets individuals i col·lectius.

Catalunya s’ha mostrat, des de sempre, com un país avançat en el reconeixement dels drets individuals i col·lectius dels seus ciutadans, un fet que una Catalunya independent segur que encara refermarà més.

RAÓ 62: poder deixar de pertànyer a un estat amb tics autoritaris.

Les reminiscències franquistes a l’Estat espanyol fan que no hagin desaparegut, ni de bon tros, actituds i tics antidemocràtics en moltes institucions i cossos de seguretat, per exemple.

 

RAÓ 63: per deixar de ser tractats com súbdits i començar a ser tractats com ciutadans.

Doncs això. Per deixar de ser súbdits d’una monarquia ancorada en el temps i passar a ser ciutadans d’una república del segle XXI.

 

RAÓ 64: podrem viure en un país on la justícia sigui realment un poder independent.

Els conflictes entre Espanya i Catalunya oberts des que es va iniciar el procés cap a la independència han deixat ben palès que la justícia espanyola no és ni de bon tros independent. N’hi ha hagut un reguitzell de casos que tothom té en la memòria. De fet la justícia espanyola figura en el lloc 25 de 28 entre les menys independents de la Unió Europea. La mateixa UE la veu com “poc eficient, de qualitat escassa i gens independent”. També ho hem pogut comprovar en el judici de les preses i presos polítics.

 

RAÓ 65: podrem decidir una renda mínima garantida i un sou mínim adequat a l’economia del país.

En un país que podrà gestionar tots els recursos que genera com serà una Catalunya independent, el govern podrà aplicar molt millor polítiques socials avançades com l’anomenada renda garantida de ciutadania –aprovada pel Parlament el mes de maig del 2017 i ara, amb un import de 664 euros mensuals amb 124.000 beneficiaris– o acostar el sou mínim interprofessional a nivells europeus. Ara mateix a Alemanya és de 1.584 euros; a França, de 1.540 euros, mentre que a l’Estat és de 1.100 euros.

 

RAÓ 66: perquè tindrem totes les competències sobre beques.

L’Estat espanyol no compleix des de fa temps les sentències del TC en matèria universitària i perjudica els estudiants catalans en la distribució de beques, segons ha denunciat el govern català de manera reiterada. La discriminació queda ben palesa quan es comparen les dades: el percentatge d’estudiants que reben beca a Catalunya està un 20% per sota dels que en reben a la resta de l’Estat. També s’ha retardat el pagament de les ja concedides. La Generalitat ha demanat al ministeri que pagués les beques d’estudiants catalans, a diferència dels becats de la resta de l’Estat, que ja feia dies que tenien els diners ingressats.

 

RAÓ 67: viurem en un estat on cap tribunal podrà tombar el que han votat els ciutadans.

La sobirania resideix en el poble, diu la Constitució Espanyola, però això no va ser així en el cas de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006, que el Tribunal Constitucional espanyol va destrossar malgrat haver estat aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés i en referèndum. Tantes lleis aprovades al Parlament i tombades pel  Tribunal Constitucional com la llei per  l’emergència habitacional i la pobresa energètica o la llei del canvi climàtic, entre 40 altres. Una Catalunya independent ben segur que serà molt més respectuosa amb les decisions dels seus ciutadans. De fet, és el que passa en totes les democràcies avançades.

 

RAÓ 68: podrem crear una hisenda pròpia moderna i independent.

En els últims temps, la Hisenda espanyola ha demostrat ser molt eficaç a l’hora d’esprémer ciutadans, autònoms, petits comerciants i empresaris, i potser no tant quan s’ha tractat de grans fortunes. Catalunya haurà de construir –de fet ja ho està fent– una nova hisenda, moderna i independent, que serà clau per aconseguir els recursos necessaris per tirar endavant el nou estat. 

 

RAÓ 69: dedicarem tots els recursos necessaris a fomentar l’ocupació i a rebaixar la taxa d’atur a nivell europeu.

La lluita contra l’atur serà, sense dubte, una de les grans prioritats del nou estat, i més quan podrà disposar de nous recursos per aplicar polítiques per fomentar l’ocupació. La taxa d’atur a Catalunya podria apropar-se a la del Regne Unit o Alemanya més que a la d’Espanya. Amb la independència podríem engegar polítiques socials i recuperar-nos de la crisi social i econòmica (a part de la sanitària) del COVID19 amb més recursos.

 

RAÓ 70: podrem donar els recursos necessaris als ajuntaments.

L’administració local és la més propera als ciutadans i, des de sempre, ha estat de les més maltractades pel govern espanyol. Amb el nou estat, els ajuntaments haurien de poder rebre els recursos necessaris.

 

RAÓ 71: tindrem la gran ocasió de debatre un nou marc constitucional.

Després de la proclamació d’independència, uns dels passos més importants serà la redacció d’una constitució catalana, una oportunitat única per definir un país respectuós al màxim amb els drets humans i protectora dels drets socials, econòmics, culturals i del medi ambient. A diferència de l’espanyola del 1978, feta sota l’amenaça dels sabres, la nova constitució catalana es podrà debatre amb total llibertat, amb el repte de redactar uns dels textos més avançats del món.

 

RAÓ 72: garantirem i afavorirem sense traves la inversió estrangera a Catalunya.

Un dels arguments més repetits per l’unionisme en contra del procés ha estat que aquest desactivarà la inversió empresarial estrangera a Catalunya. En una Catalunya independent i més competitiva, amb polítiques pròpies que ho afavoreixin, la inversió estrangera podria créixer, de manera exponencial.

 

RAÓ 73: podrem decidir lliurement i dotar de més recursos la política de solidaritat i cooperació.

Catalunya té una llarga tradició en solidaritat i cooperació internacional. Segons dades del govern català, Catalunya aporta el 20% dels prop de 2.400 milions d’euros que l’Estat espanyol dedica a cooperació, uns recursos que no pot controlar, però, directament. En una Catalunya amb plenes competències en acció exterior i amb més recursos podrem donar un gran impuls a tot aquest àmbit.

 

RAÓ 74: perquè així podrem combatre millor el canvi climàtic.

La lluita contra el canvi climàtic ha estat una prioritat del govern català des de fa anys. Cop contra la llei del canvi climàtic catalana: el Tribunal Constitucional ha sentenciat que la Generalitat no té potestat per marcar objectius de reducció d'emissions o en la transició energètica. La sentència també ha anul·lat la prohibició del fracking i tira enrere el propòsit d'establir un pla de tancament de les centrals nuclears per al 2027. Amb la independència  es podran aplicar polítiques més efectives i lleis aprovades al Parlament.

 

RAÓ 75: per no haver de negociar any rere any, pressupostos i inversions estatals que sovint ni es compleixen.

Cada exercici, Catalunya negocia durament a Madrid partides i inversions, moltes de les quals no s’acaben complint. Per exemple, el 2017 el percentatge d’execució va ser inferior al 60%. En el període 2015-18, aquest va ser del 66% a Catalunya i del 114% a Madrid. El 2018 les inversions a CAT van caure un 16,5%. El 2019 si bé les inversions pressupostades per a Catalunya han augmentat el grau d’execució ha estat molt inferior. Per exemple: Adif-AVE el 26,3%, Adif el 16,7%; Enaire el 46,1%; Renfe el 39,1%; o Puertos del Estado el 25,3%

 

 

 

RAÓ 76: tindríem més recursos per gestionar crisis sanitàries com la del COVID19.

Amb un Estat propi no sé si ho faríem millor o pitjor, però el que és segur és que hauríem disposat de més de 10.000 milions € addicionals per comprar equips de protecció, mascaretes i respiradors, i per pagar un salari extra a tots els nostres professionals sanitaris. 

  

RAÓ 77: podrem tenir els recursos necessaris per reformar i modernitzar l’administració pública catalana.

L’administració catalana, tot i tenir només uns quaranta anys, es va construir, en molts aspectes, a imatge i semblança de l’espanyola. En un nou país, reformar-la i modernitzar-la haurà de ser una de les prioritats.

 

RAÓ 78: per modernitzar definitivament l’administració de justícia i treure-la del segle XIX.

En molts aspectes, l’administració de justícia espanyola continua ancorada en el segle XIX. En una Catalunya independent es podria emprendre, amb els recursos necessaris, la reforma pendent que portés la justícia catalana al segle XXI.  

 

RAÓ 79: les aspiracions catalanes tenen un clar precedent en els estats que s’han independitzat a Europa en els últims 30 anys.

Quinze nous estats han sorgit a Europa des del 1990. Una desena més havia guanyat la seva independència des de primers del segle XX. El naixement d’un nou estat no és, doncs, cap fet anormal al continent europeu. Cap dels nous estats ha volgut tornar a la seva situació anterior.

 

RAÓ 80: per poder debatre-ho tot al Parlament de Catalunya sense les amenaces i sentències de l’estat.

Hem vist com la justícia espanyola ha perseguit implacablement la presidenta Carme Forcadell i alguns membres de la mesa del Parlament per haver permès debatre la independència a la cambra. Una anomalia democràtica que, amb un estat propi, tindria recorregut zero. 

 

RAÓ 81: podrem impulsar una política adequada per al mecenatge.

Des de fa anys que el govern espanyol té pendent de reformar i modernitzar la llei que regula el mecenatge. Una paràlisi que ha estat criticada pels diferents sectors als quals afavoriria que des de Catalunya es pogués decidir sobre aquesta qüestió sense traves ni imposicions.

 

RAÓ 82: perquè una Catalunya independent és viable i podrà ser un dels països més competitius del món.

Una Catalunya independent és viable econòmicament, com han acreditat economistes de prestigi. No només catalans, com els que conformen el col·lectiu Wilson, sinó d’altres com el premi Nobel d’Economia l’any 1992 Gary Stanley Becker o també, el diari Frankfurter Allgemeine.

 

RAÓ 83: podrem defensar i definir una millor política pròpia per al comerç.

El comerç és un dels sectors més importants de l’economia catalana. En una Catalunya independent, el govern podria impulsar polítiques de protecció i no hauria d’estar pendent de les lleis estatals, que sovint no tenen en compte la realitat específica catalana. 

 

RAÓ 84: podrem tenir una escola inclusiva, acollidora i plenament normalitzada en català.

La normalització lingüística, un èxit en el qual s’han emmirallat nombrosos països d’arreu del món, ha estat sempre en el punt de mira dels partits de la dreta espanyola, i també d’algun dirigent socialista. Amb la independència, Catalunya podrà tirar endavant el model d’escola acollidora i normalitzada en català que sempre han desitjat la majoria de ciutadans

 

RAÓ 85: deixarem de pagar administracions duplicades i ministeris sense competències.

Com el Ministeri de Cultura i Educació, ja que la Generalitat té traspassades les competències en aquests àmbits. I altres oficines públiques que l’Estat no ha desmuntat, malgrat que fa anys que en va cedir les competències a la Generalitat.

 

RAÓ 86: decidirem lliurement i democràticament qui és el nostre cap d’estat.

En el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va guanyar el sí, la ciutadania va votar que Catalunya esdevingués una república. Amb la repressió de l’estat espanyol, l’empresonament dels nostres líders polítics i socials, l’exili i la persecució de tanta gent, no ha estat possible. 

 

RAÓ 87: podrem decidir les llicències de televisió.

Malgrat els canvis que la tecnologia està provocant en la manera com mirem la televisió, a l’actual model televisiu li queden encara, presumiblement, molts anys. Ara mateix, però, la majoria de canals són en castellà i produïts des de Madrid, un fet que una Catalunya independent hauria de revertir.

 

RAÓ 88: podrem convocar referèndums i consultes quan vulguem.

Des de l’inici del procés, els catalans demanem sobretot poder votar. Des de la consulta del 9-N, i el referèndum de l’1 d’octubre hem rebut de valent la repressió. En un estat democràtic obert i participatiu, les consultes i referèndums haurien de ser exercicis quotidians

 

RAÓ 89: podrem repensar el cos de Mossos d’Esquadra com una policia democràtica al servei de la ciutadania.

Amb un estat propi al darrere, per tant sense l’actual situació de domini de l’Estat espanyol, podrem repensar el cos com una policia veritablement democràtica al servei dels drets de la ciutadania.

 

RAÓ 90: podrem decidir una política de defensa moderna i compatible amb la cultura de la pau.

A l’hora de redactar la nova constitució, uns dels grans debats serà si el nou estat ha de tenir exèrcit i com ha de ser aquest en cas afirmatiu. En tot cas, l’assoliment d’una Catalunya independent serà una gran oportunitat per definir polítiques de defensa modernes i compatibles amb la cultura de la pau, que sempre han defensat molts catalans.

 

RAÓ 91: deixaríem de pagar 300€/contribuent/any d’impostos a l’estat espanyol per finançar la monarquia i altres institucions judicials i policials.

Segons els pressupostos generals de l’estat paguem a la monarquia, una institució caduca, corrupta, anti-democràtica, hereva del règim franquista, i a les institucions judicials i policials, avaladores de la repressió contra el poble de Catalunya, 300€ per contribuent a l’any. En una Catalunya independent deixaríem de ser cornuts i pagar el beure.

 

RAÓ 92: podrem combatre de manera eficaç les desigualtats socials.

Un estat català disposarà, ben segur, de molts més recursos per poder lluitar amb eficàcia contra les desigualtats socials i la pobresa

  

RAÓ 93: perquè després d’una llarga lluita ens ho mereixem com ningú.

Portem molts anys lluitant, alguns tota la vida, pel nostre somni: la independència del nostre petit gran país. Repressió, presó, exili de catalans i catalanes que han lluitat i lluiten pel que tots volem. Prou!! Hem de dir prou!!! Volem la DUI ja!!! Volem la República Catalana!! 

 

RAÓ 94: podrem tenir la nostra pròpia divisió territorial.

Des de l’any 1833, l’Estat espanyol està dividit en les actuals províncies, una divisió que a Catalunya no va tenir en compte les tradicionals vegueries. En una Catalunya independent es podrà formalitzar definitivament una divisió territorial en vegueries i comarques, en bona part ja efectiva, i fer desaparèixer definitivament les províncies actuals, així com les respectives diputacions. 

 

RAÓ 95: ens podrem treure el franquisme del damunt d’una vegada.

Fa més de quaranta anys que Franco va morir, però el franquisme –polític, sociològic i en forma de monuments i plaques de carrer– continua ben present en la societat espanyola. Deixar-lo enrere sí que és una bona raó per apostar per la independència, oi?

 

RAÓ 96: podrem promoure l’empreneduria catalana.

El Gobierno de Sánchez segueix ignorant les llengües cooficials de l’Estat durant la crisi actual, i ja de pas, dificulta possibles projectes tecnològics catalans que es puguin adreçar a l’executiu. Els programes d’emprenedoria que rebran ajuts per part del Ministeri d’Economia de Nadia Calviño, tenen una restricció lingüística que obliga que les sol·licituds estiguin redactades en llengua castellana, i a presentar les factures en castellà.

 

RAÓ 97: perquè ja n’estem farts de fer pedagogia a qui no vol escoltar.

Durant anys ens hem fet un tip d’explicar arreu de l’Estat per què haurien de respectar la nostra llengua i cultura i com a poble. Hem estat pacients i hem fet molta pedagogia. Alguns ens han escoltat, però molts d’altres, pel que sigui, han continuat amb les seves idees equivocades sobre Catalunya i els catalans. Diu la dita que no hi ha més cec que qui no hi vol veure i més sord que qui no vol escoltar. Doncs això.

 

RAÓ 98: ens podrem deslliurar de la caverna mediàtica espanyola i dels seus insults.

O potser no, perquè són incansables i ho tenen molt arrelat, com han demostrat durant anys i panys, gairebé des que el segle XVII ja ens insultava el “gran” poeta Francisco de Quevedo

 

RAÓ 99: podrem lluitar sense obstacles contra la pobresa energètica.

L’abril del 2016, el TC va anul·lar el decret català sobre la pobresa energètica al·legant que envaïa competències estatals. Un altre camp en què amb un estat al darrere, Catalunya podrà decidir les seves polítiques. 

 

RAÓ 100: podrem construir la República que volem i deixar la dictadura disfressada de democràcia de l’estat espanyol. 

L’educació pública i de qualitat.

Les pensions dignes per tothom.

La igualtat real.

Un futur sostenible.

La llengua catalana.

 

Tot això i moltes coses més és la República Catalana!!